1. |
La Primera Cançó
03:56
|
|||
|
1/ LA PRIMERA CANÇÓ
Amb Guillem i Ainize.
Hem tornat al parc de sempre.
Ningú ho comenta però tothom ho sent:
el temps ens ha obligat a créixer
massa depressa i la gent no ho entén.
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
Des del balcó perd importància:
el temps s’atura i no trobem les paraules.
Ara veiem com se’ns escapa
el que hem viscut, però almenys tu m’abraces.
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
Qui recorda aquells acords de la primera cançó?
Qui recorda aquells acords?
|
||||
2. |
Tres Minuts
02:24
|
|||
|
2/ TRES MINUTS
Amb Guillem.
Tinc els ulls inflats, tinc molt mal de cap.
Una dent se’m mou i la cara em cou.
I no sé per què… Tot ha començat!
De cop estic sol, en un carrer fosc,
no l’he vist venir i ja estic a dins.
I no sé per què… Tot ha començat!
Són 3 minuts els que et separen d'una vida feliç.
Són 3 minuts que t'ho poden fer perdre tot.
Són 3 minuts els que et separen d'una vida feliç.
Són 3 minuts que t'ho poden fer perdre tot.
Camino esgotat, brut de por i de sang,
Tot em fa pudor d’odi i de suor.
I no sé per què… Ara és massa tard!
Miro dins meu, i en el fons ja sé
que sovint patim, que la vida és risc,
que m’he equivocat… Ara és massa tard!
Són 3 minuts els que et separen d'una vida feliç.
Són 3 minuts que t'ho poden fer perdre tot.
Són 3 minuts els que et separen d'una vida feliç.
Són 3 minuts que t'ho poden fer perdre tot.
Són 3 minuts!
Són 3 minuts!
Són 3 minuts!
Són 3 minuts!
|
||||
3. |
Barcelona
02:47
|
|||
|
3/ BARCELONA
Amb Eli.
He caminat sense parar
fins al llindar de la ciutat.
Fugia dels monstres,
de la calor asfixiant,
d’errors i derrotes,
o victòries parcials.
Ni irades proclames
dels espais okupats,
ni les nits fent pintades
t’han pogut canviar.
Vull fugir de tu,
del teu cor inhumà.
Barcelona,
M’has tornat a enganyar.
Vull fugir de tu,
del teu cor inhumà.
Barcelona,
M’has tornat a enganyar.
Sacrifiques pobres
a l’altar del mercat,
i al carrer hi volten
esquelets espantats.
Ni tardes en flames,
records de llits estranys,
ni joves amb ganes
t’han pogut canviar.
Vull fugir de tu,
del teu cor inhumà.
Barcelona,
M’has tornat a enganyar.
Vull fugir de tu,
del teu cor inhumà.
Barcelona,
M’has tornat a enganyar.
|
||||
4. |
Emancipar-se
03:22
|
|||
|
4/ EMANCIPAR-SE
Amb Guillem i Ainize.
Emancipar-se pot voler dir guanyar diners.
Emancipar-se pot voler dir compra o lloguer.
Emancipar-se pot voler dir saber trair.
Emancipar-se és veure el món ple d’enemics.
Ple d’enemics!
Sentim que som lliures,
quan trobem patró.
Sentim que som lliures
i apartem tothom.
Sentim que som lliures,
quan trobem patró.
Sentim que som lliures
i apartem tothom.
Emancipar-se pot voler dir lluitar al carrer.
Emancipar-se pot voler dir ser més valent.
Emancipar-se pot voler dir matar els teus déus.
Emancipar-se és sempre fer costat als teus…
Als teus!
És sempre fer costat als teus.
Sentim que som lliures,
quan trobem patró.
Sentim que som lliures
i apartem tothom.
Sentim que som lliures,
quan trobem patró.
Sentim que som lliures
i apartem tothom.
|
||||
5. |
Hipòcrites
03:01
|
|||
|
5/ HIPÒCRITES
Amb Guillem.
T'excuses de la merda que compres constantment,
col·labores amb Creu Roja per calmar la teva ment.
Vas de progre per la vida, creus que és l'hora d'acollir,
però explotes als de fora: el primer és fer-se ric
Veus que la vida va passant, que tu ets qui hi ha al davant,
que la brossa no es neteja si ningú s’hi vol posar.
Cansat de sempre esperar, ara reclames el pa.
Quan no actues tal com penses sents al pit un buit molt gran.
Sovint és molt més fàcil criticar l’altra gent,
incapaços de veure allò que fem malament.
Que siguis menyspreable no ens fa pas ser millors.
Ens fa hipòcrites, i repartim lliçons.
Veus que la vida va passant, que tu ets qui hi ha al davant,
que la brossa no es neteja si ningú s’hi vol posar.
Cansat de sempre esperar, ara reclames el pa.
Quan no actues tal com penses sents al pit un buit molt gran.
Veus que la vida va passant, que tu ets qui hi ha al davant,
que la brossa no es neteja si ningú s’hi vol posar.
Cansat de sempre esperar, ara reclames el pa.
Quan no actues tal com penses sents al pit un buit molt gran.
|
||||
6. |
Dualitat
03:24
|
|||
|
6/ DUALITAT
Vas creixent tot analitzant
el que t’envolta i t’encadena.
Després de tot encara et costa
diferenciar el que sents i penses.
Alces la vista i descobreixes
que no hi ha cap dualitat.
No existeix la raó en les emocions.
Ni emocions en la raó
Ni emocions en la raó.
Vas creixent tot analitzant
el que t’envolta i t’encadena.
Després de tot encara et costa
diferenciar el que sents i penses.
Alces la vista i descobreixes
que no hi ha cap dualitat.
No existeix la raó en les emocions.
Ni emocions en la raó
Ni emocions en la raó.
La ment i el cor són els òrgans
de la indiferència.
Buiden les nostres vísceres
d’olors i instants.
Ignorant el seu sabor,
però amb certa melangia.
No existeix la raó en les emocions.
Ni emocions en la raó
Ni emocions en la raó.
La dualitat del pensament
t’encadena cada cop més.
La llibertat del dissident.
La dualitat del pensament
t’encadena cada cop més.
La llibertat del dissident.
|
||||
7. |
Assumiràs
02:36
|
|||
|
7/ ASSUMIRÀS
Adaptació musicada del poema de Vicent Andrés Estellés.
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble.
I patiràs, i esperaràs,
i aniràs sempre entre la pols,
et seguirà una polseguera.
I tindràs fam i tindràs set,
no podràs escriure els poemes
i callaràs tota la nit
mentre dormen les teues gents,
i tu sols estaràs despert,
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
Assumiràs la veu d'un poble
i seràs, per sempre, poble.
Tu seràs la paraula viva,
Ja no existiran les paraules,
sinó l'home assumint la pena
del seu poble, i és un silenci.
seràs un poble, caminant
entre una amarga polseguera,
una enaltida condició.
vida amunt i nacions amunt,
Assumiràs la veu d'un poble
i serà la veu del teu poble,
Assumiràs la veu d'un poble
i seràs, per sempre, poble.
|
||||
8. |
Ned Ludd
02:22
|
|||
|
8/ NED LUDD
Amb Genís.
Si ens diuen que el nostre final serà pròxim,
l'orgull seguirà present en tots nosaltres.
Si ens diuen que el que pensem no té sentit,
ens donen tota la força per seguir.
No obeirem ningú,
mai a ningú,
en homenatge al temps perdut.
Contra el metall,
contra l'absurd,
en homenatge al temps perdut.
No obeirem ningú,
mai a ningú,
en homenatge al temps perdut.
Contra el metall,
contra l'absurd,
en homenatge al temps perdut.
I si acaba així la nostra història,
direm adéu complaguts pels nostres actes.
Marxarem lluny, confonent-nos en la nit,
tenint present que el combat no acaba aquí.
Ned Ludd!
No obeirem ningú,
mai a ningú,
en homenatge al temps perdut.
Contra el metall,
contra l'absurd,
en homenatge al temps perdut.
No obeirem ningú,
mai a ningú,
en homenatge al temps perdut.
Contra el metall,
contra l'absurd,
en homenatge al temps perdut.
|
||||
9. |
A Vegades
03:14
|
|||
|
9/ A VEGADES
Amb Guillem.
A vegades ho veiem molt clar:
la vostra civilització no ens cal.
La repressió no ens treurà la son.
Si ataquem el vostre Estat,
no veureu més la llum del...
Aquest matí, tot em fa mal.
Res ha sortit segons el pla.
No tinc l’abric de cap lligam:
ni un sol amic, ningú esperant.
Mig aterrit i mig cansat
d’aquest món gris, cruel i malalt.
Quan sento crits, carrer enllà,
jo em quedo dins, no ho veig gens clar.
A vegades ho veiem molt clar:
la vostra civilització no ens cal.
La repressió no ens treurà la son.
Si ataquem el vostre Estat,
no veureu més la llum del...
Sé que no puc, no sóc capaç
de saltar el mur que em té aïllat.
Veig un abús aquí al costat
i em quedo mut, sóc un covard
Em sento brut, no em trec del cap
el tracte injust que em fa tant mal
Es fa molt dur, costa acceptar
que amb aquests ulls mai hi he vist clar
A vegades ho veiem molt clar:
la vostra civilització no ens cal.
La repressió no ens treurà la son.
Si ataquem el vostre Estat,
no veureu més la llum del...
|
||||
Kid Tunero Barcelona, Spain
Vivim temps complicats i és fàcil perdre's, però cal seguir lluitant. Tot creixement és fosc.
If you like Kid Tunero, you may also like:
Escape From New York
by Cash Bribe
New York hardcore meets classic thrash metal meets Jane's Addiction-esque alternative on the Brooklyn crushers' sensational debut.
go to album
FSR69 - Psychic Dance Routine
by Scowl
Rowdy hardcore rhythms co-mingle with catchy alt-rock hooks on the California punks' immensely satisfying 5-track EP.
go to album
The L.A. powerviolence band explore the connective tissue between Black music’s past and present.
go to album
Chicago hardcore outfit Buggin make their Flatspot Records debut with a two-track EP, featuring a cover of Beastie Boys' "Gratitude."
go to album
FSR54 - Most Dangerous Game
by Kharma
More punishing hardcore from one of Chicago's strongest groups, stuffed full of maniacal vocals and hair-raising riffs for maximum impact.
go to album
A proper pummeling from the LA hardcore band, which features members of Yamachara, Forced Order, God’s Hate, Disgrace, and more.
go to album
FSR47 - One Way Track
by End It
Unapologetic Baltimore punk with a NYHC touch, sweetened with just enough melody as needed to lure newcomers into the pit.
go to album
